Resultats de la cerca

El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres…

L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi L’any 1091,…

El lloc de Conesa és citat al segle XI en una escriptura per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i Bernat Llop un extens territori per tal que hi bastissin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Hi ha, tanmateix, una certa discrepància pel que fa al moment en què fou atorgat aquest document la seva data, el 1038, és errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J…

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei…

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…

Situació L’església de l'antiga comanda hospitalera de Susterris avui ha desaparegut totalment, negada per les aigües del pantà de Sant Antoni, que en prengué el nom JAA Història L’existència a Susterris d’una església —que al llarg del temps tingué diverses advocacions— i d’una fortificació o castell és anterior a la constitució de la comanda hospitalera en el mateix indret Al lloc de Susterris 1064 Solzeters existia una església que vers l’any 1030 fou dotada pels comtes del Pallars Jussà i posada sota l’advocació de santa Maria pel bisbe Ermengol Les esplugues de Susterris —…

El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…

El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…

Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu 180 ha, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita La població cresqué al llarg dels s XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar El poble 1 424 h agl 2006, coferers 34 m alt és al peu del puig de Rabat 176 m alt, termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’Alqueria de la Comtessa L’…