Resultats de la cerca

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

L’antic poble de Mont-rebei, actualment reduït a un mas, depengué de la baronia d’Eroles La seva església apareix relacionada l’any 1391, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on el capellà de Mont-Rebeyg hi consta amb dos sous Desconeixem quina era la titularitat original d’aquesta església, que no és corresponia a l’actual de la Mare de Déu del Roser Aquesta capella depèn ara de la parròquia de Girbeta, dins de la Baixa Ribagorça, diòcesi de Lleida

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

Capella coneguda popularment com Sant Llop, situada en un petit turonet entre Canyamars i Dosrius Consta com a capella dedicada a santa Eulàlia en llegats testamentaris a partir del 1353, bé que per la titular i per l’època d’aparició podia ser molt més antiga Amb motiu de les festes del final del segle XV se li afegí el titular de Sant Llop i passà de capella eremítica, segons el testimoni de les visites pastorals, a santuari La capella fou refeta el 1746 i la primitiva titular passà a un lloc secundari

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Església parroquial del poble de Montargull que fou una dependència de Sant Pere d’Àger, segons que consta per primera vegada en el llibre de sinodals del 1648 Possiblement abans del segle XVII estigué subjecta al priorat de Sant Miquel de Montmagastre, i per aquest motiu no es consigna en les relacions d’esglésies de l’abadiat d’Àger anteriors al 1592 La primitiva parròquia de Montargull es troba arruïnada i s’ha construït un nou temple no fa gaires anys Són sufragànies seves les esglésies de Folquer i Comiols

Les primeres notícies històriques sobre aquesta església són tardanes Això no obstant, és del tot probable que ja existís en època romànica, ja que el castell de Castelltort, del qual fou capella, és documentat des del segle XII Les primeres referències d’aquesta església són de l’any 1685, que en una visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic consta que es trobava sota l’advocació de la Concepció En l’actualitat a la masia de Castelltort, successora del castell, es conserva la capella de la Concepció, totalment secularitzada i destinada a usos profans

El lloc de la Canyada és documentat des de l’any 1194 L’any 1280 ja consta en la dècima papal que tenia església pròpia regida per un vicari Des de l’any 1324 se’n coneix el titular, que és l’actual de sant Blai L’església actual és un temple de reduïdes dimensions, d’estil gòtic, d’una nau amb absis poligonal i contraforts als murs de la nau i als angles de l’absis El portal principal recorda encara els portals romànics Tenia un segon portal, ara cegat, al mur meridional