Resultats de la cerca

Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints

Adquirí la consideració d’escola oficial el 1791 i Carles IV li atorgà el títol de reial el 1802 Donava ensenyament gratuït als fills dels matriculats de marina Gaudí d’un gran prestigi Del 1792 al 1798 li fou agregada l’Escola de Nàutica de Mataró Suprimida per primera vegada el 1850 havia format ja més de 2 000 pilots, fou reorganitzada el 1869 amb el nom d’Escola Nàutica i Estudis Agregats, a càrrec de Joan Monjo Fou clausurada definitivament el 1874

Dedicat inicialment a l’estudi dels espais abstractes, reestructurà certs capítols de les matemàtiques per mitjà d’alguns axiomes emprant el llenguatge de la geometria distància, separació, entorn Encarregat per Borel de l’ensenyament del càlcul de les probabilitats a Estrasburg, s’especialitzà en aquesta teoria i esdevingué un dels capdavanters de la presentació axiomàtica de la probabilitat publicà obres sobre la noció de variable aleatòria i les formes de convergència de la teoria de les probabilitats i sobre les probabilitats en cadena

El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886

Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial Publicà Examen de los sucesos que motivaron el Compromiso de Caspe 1855, Condición social de los moriscos de España 1857 i Tratados de España desde 1842 a 1868 1869 També escriví una Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , en vers 1859

Estudià a l’escola dels Germans de La Salle L’any 1933 ingressà a Cambrils a l’aspirantat dels Germans de les Escoles Cristianes, congregació a la qual pertangué com a religiós fins a la seva mort Es dedicà a l’ensenyament de nens i joves i a l’atenció personal als marginats Dirigí l’escola La Salle Barceloneta 1957-66, i fundà l’escola Proa de Badalona l’any 1966 El 1971 creà el centre Ramon Albó de protecció de menors

S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades

Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790

Fou membre de l’anomenada Escola del Pacífic Fou professor de belles arts des del 1946 El 1950 anà a Nova York, on continuà la seva tasca d’ensenyament La seva pintura, com tota la de l’expressionisme abstracte, és una recerca específicament pictòrica, on la superfície del quadre es presenta plena de taques de color sense un ordre aparent Els grans formats d’aquestes composicions fan de l’espai pictòric quelcom d’illimitat, projectat més enllà dels límits físics de la tela