Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
Líbia

Estat
Estat del nord d’Àfrica, situat entre la mar Mediterrània al N, Egipte a l’E, el Sudan al SE, el Txad i el Níger al S, Algèria a l’W i Tunísia al NW; la capital és Trípoli.
La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i el serir …
Sant Ferriol

El poble de Torn, principal agrupament del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès en gran part al voltant del terme de Besalú.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sales de Llierca W, Argelaguer NW, Sales de Llierca NW, Beuda N i NE, Besalú NE, Maià de Montcal E, Serinyà E i Sant Miquel de Campmajor SE, ambdós del Pla de l’Estany, Mieres S i Santa Pau SW i W Estès en bona part a la dreta del Fluvià, rebé fins el 1930 el nom de la Parròquia de Besalú, per tal com és format per una sèrie de veïnats i una església que depenien eclesiàsticament de la parròquia besaluenca Comprèn gairebé tota la vall del torrent de la Miana o el Junyell i un petit sector de la vall del Ser, afluents del Fluvià per la dreta, el…
Figuerola del Camp

Figuerola del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Bàscara

Bàscara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras
Art
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art.
Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…
, ,
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
natació artística
Natació
Esport aquàtic que consisteix a executar un conjunt de figures i moviments en una piscina harmonitzats amb música.
Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina