Resultats de la cerca

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València

Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual substituí 1195 com a metge de cort És autor d’una introducció a la lògica, Kitāb al-madḫal li-sina'sy al-manṭiq , inspirada en al-Farābī i l' Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l' Urǧūza d’Avicenna sobre medicina

Llicenciat en medicina el 1883, exercí a Verges i Barcelona, on tingué una actuació destacada dins l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà obres professionals La tuberculosis y su profilaxis 1887 i Algunas observaciones sobre la epidemia colérica de 1885 en las regiones levantinas de España 1889, entre altres

Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona 1980 Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Treballà com epidemiòleg a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona 1984-88 Codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL, especialitzat en estudis sobre la relació entre qualitat ambiental i salut

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

La seva forma levogira és el precursor desmetilat de l’adrenalina Es troba en els animals i en l’home En medicina és emprada com a vasopressor, i per a les aplicacions típiques de les amines simpaticomimètiques s’aplica per via parenteral i en forma de perfusió continuada gota a gota

És un agent antiinflamatori no esteroide caracteritzat per una ràpida absorció i un temps de vida mitjana en plasma d’unes 45 hores, i que pot ésser administrat en una sola dosi cada dia És emprat en medicina, sobretot en el tractament de l’artritis reumatoide i de l’osteoartritis

És un sòlid cristallí blanc que presenta fotocromisme, es fon a 37°C i bull a 263°C És soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per oxidació de l’isosafrole És emprat en medicina i en perfumeria, com a aromatitzant i en la composició de bronzejadors

És un sòlid cristallí d’olor picant i elevada toxicitat, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 65°C i bull a 199°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l’àcid angèlic És emprat en medicina