Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…

Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…

Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…

La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…