Resultats de la cerca

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002, finalista del…

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Professor d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i Research Fellow a la de Wisconsin-Madison, s’especialitzà en l’estudi de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i el franquisme Expert sobre la FET-JONS, de la seva bibliografia destaquen títols com Falange, guerra civil, franquisme FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del règim franquista 1992, Premi Ciutat de Barcelona, José M Fontana Tarrats biografia política d’un franquista català 1997, Lo que fue la Falange la Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación Franco y el fin de…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Catedràtic de dret romà a Saragossa i a Barcelona, es caracteritzà per les seves idees tomistes i per la defensa dels principis catòlics Entre altres obres, publicà uns Prolegómenos e introducción general al estudio del derecho y principios del Derecho Natural 1877 i una Historia externa del Derecho romano 1884

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904

Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas Portugal El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província

Infant prodigi, el 1942 als onze anys guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón 1955, Madrid 1959, Torremolinos 1961 i Mallorca 1965 En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer taulell de l’equip…

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…