Resultats de la cerca
Es mostren 100281 resultats
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren…
androceu
androceu d’una anemone ornamental
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams
, funcionals, i els estaminodis
, estèrils.
Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil monocíclic o haplostèmon , més sovint per dos bicíclic o bé per un nombre indeterminat de verticils polistèmon Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat diplostèmon o ésser collocats davant per davant de cada una obdiplostèmon El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran flors monandres, diandres, triandres, poliandres, però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc L’androceu pot ésser constituït per…
pestanya
Finestra amb una pestanya
Fix Now
Construcció i obres públiques
Rebava que voreja la part superior d’una finestra.
balança semiautomàtica
Esquema simplificat d’una balança semiautomàtica
© fototeca.cat
Física
Balança que resulta de combinar una balança de Roberval amb el mecanisme d’una balança automàtica.
La massa a determinar, situada al plat A , estira en el punt S de la cinta metàllica tangent a la part circular del mecanisme de lleves, i en resulta la indicació del pes sobre l’escala Per a pesos superiors a un de determinat, que normalment és d’1 kg, hom colloca un pes P al plat B , de manera que aleshores el pes del cos serà el de P més aquell que l’escala indiqui directament el mètode és, doncs, de pesada per defecte
teatre
Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus…
vestíbul
Vestíbul d’una casa
Corel
Construcció i obres públiques
Peça d’una casa situada a l’entrada i que dóna accés a les peces interiors.
rotació
Rotació al voltant d’una línia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.
La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps Així, quan un cilindre es mou rodolant…
tanca
Paisatge amb una tanca
© Corel
Reixa, estacada, bardissa, etc, amb què hom circumda un espai de terreny, amb què hom tanca una obertura.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
persiana
Detall d’una persiana metàl·lica
Construcció i obres públiques
Conjunt de llistons, tires, etc, de fusta, metàl·lics, etc, que, disposat generalment a l’exterior d’una finestra, d’una porta, etc, a la manera d’un finestró o d’una cortina, impedeix la visió de l’interior des de l’exterior i l’entrada directa dels raigs de sol i generalment permet de regular a voluntat l’entrada de claror i, eventualment, d’aire.