Resultats de la cerca
Es mostren 7311 resultats
Centre Català
Política
Partit polític creat a Barcelona el 1976.
Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de…
Sobirania i justícia
Dret
Associació constituïda el maig del 2009 amb l’objectiu de promoure la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques
Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn,…
Antoni Gallard i de Traginer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).
Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei
Benjamín Telechea Hernández
Futbol
Futbolista.
Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67
Víctor Vehí Bach

Víctor Vehí Bach
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009
Ignasi Farreres i Bochaca
Política
Economista i polític.
Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les…
Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Política
Polític.
Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’…
Kazakhstan 2010
Estat
El Kazakhstan va ostentar durant l’any 2010 la presidència de torn de l’OSCE No deixa de ser paradoxal, ja que aquesta organització, que vetlla pels Drets Humans i la prevenció de conflictes, havia criticat reiteradament l’administració d’aquest país pel seu autoritarisme Amb un cert optimisme, els observadors internacionals van veure en aquesta circumstància una gran oportunitat per a cridar l’atenció per la tensió regional i comunitària de diversos països de l’Àsia central, especialment els veïns meridionals de l’Uzbekistan i el Kirguizistan Tanmateix, el Govern d’Astana va decidir no…
Togo 2013
Estat
En les eleccions legislatives, celebrades el 25 de juliol després de tres ajornaments, el partit del president Faure Gnassingbé, la Unió per la República UNIR, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 62 dels 91 escons en joc Els opositors Collectiu Salvem Togo i la coalició Arc de Sant de Martí en van obtenir 19 i 6, respectivament Una altra formació, aliada del Govern, la Unió de Forces del Canvi, es va quedar en tres parlamentaris El resultat, discutit per una oposició que va denunciar que s’havia comès frau en contra seu, va enfortir el president Gnassingbé, en el poder des del 2005…
Dakota
Geografia històrica
Antic territori dels EUA l’explotació i la colonització inicials del qual foren fetes pels francesos durant la primera meitat del s XVIII (Pierre Gaultier de Varennes, senyor de Vérendrye, 1738-43).
L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina