Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
la Ribera de Cabanes
Sector marítim del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs
.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l' albufera de la Ribera de Cabanes o albufera dels Ànecs Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València
oníscids
Carcinologia
Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes que tenen el cos globós i dividit en catorze segments (set de toràcics i set d’abdominals), amb el primer parell d’antenes molt rudimentari i dos cercs terminals.
S'han adaptat a qualsevol medi ecològic i habiten des de la zona litoral fins als llocs més àrids Els més coneguts són els porquets de Sant Antoni Oniscus sp
Rijswijk
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la zona d’expansió de la Haia.
Indústries mecàniques, elèctriques i alimentàries explotacions petrolieres des del 1953 Té aeroport
Rías Baixas
Zona costanera de Galícia que s’estén des del S de Fisterra fins al cap de Silleiro.
Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes
Calavera
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca.
Pertanyia als hospitalers
l’Eliana
L’església de l’Eliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona occidental de la comarca, en contacte amb l’Horta.
Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació de…
àrea verda
Transports
Zona d’una ciutat, generalment el nucli històric o comercial, on es regula l’aparcament en superfície.
Consisteix a convertir aquest espai lliure en espai de pagament, amb tarifes diferenciades per a veïns o visitants, per tal d’alliberar de cotxes aquest espai urbà
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis
alt navarrès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc propi de la zona septentrional de Navarra i de la nord-oriental de Guipúscoa.
pseudorafe
Botànica
Zona clara i llisa, situada entre dos rengles de costes, que presenten algunes diatomees desproveïdes de rafe.