Resultats de la cerca
Es mostren 114266 resultats
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
teorema de Clapeyron
Tecnologia
Teorema anomenat també dels tres moments, aplicat al càlcul de les bigues contínues.
Segons el mateix el moment de tres punts de suport consecutius M i - 1 , M i , M i + 1 són relacionats per l’expressió l i , l i + 1 essent les distàncies entre els punts de suport, S i , S i + 1 , les àrees del diagrama de moments, i d i - 1 , d i + 1 , les distàncies respectives dels centres de gravetat d’aquestes àrees als punts de suport extrems
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
fil d’Ariadna
Electrònica i informàtica
Sistema d’enllaços, generalment de les pàgines web, que permet navegar per les pàgines visitades indicant la ubicació actual dins de l’estructura de pàgines.
En anglès, s’empra el terme breadcrumb , inspirat en el rastre de les engrunes de pa que permet desfer el camí En català, en canvi, el terme s’inspira en el fil que Ariadna deixà a Teseu per guiar-lo en el laberint del Minotaure
simfonia
Música
Composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata
.
La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer, conreada ja cap al…
erotisme
Erotisme. Salomé, de Gustav Klimt
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…
dotació cromosòmica
Biologia
Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme(cariotip).
La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n
Eugen von Schmalenbach
Economia
Economista alemany, especialitzat en l’estudi de les qüestions financeres de l’empresa.
Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc