Resultats de la cerca

És el principal representant del drama burgès realista del segle XIX a França La seva abundant producció, en la qual destaquen les comèdies La cigüe 1844, Le Gendre de M Poirier 1854 i Les Fourchambault 1878, enalteix les virtuts del sentit comú enfront de les velleïtats romàntiques Si bé les seves obres tingueren un gran reconeixement en vida seva, l’única incursió destacable en el món de la música és el llibret per a l’òpera Sapho , de Charles Gounod, estrenada el 1851

Inicià els estudis de violí a Israel, a partir del 1946 els continuà a Milà i del 1951 al 1954, a París Parallelament, inicià els estudis de direcció d’orquestra sota el mestratge de Nadia Boulanger, Jacques Chailley, Olivier Messiaen i Arthur Honegger El 1955 debutà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, del 1977 al 1986 dirigí la Simfònica de Jerusalem i en 1987-91 fou director de l’Òpera de Frankfurt Interessat per la música del segle XX, fou un gran especialista

Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

Aquest 2025 se celebren els 20 anys del descobriment d’un gran objecte més enllà de Plutó, el  planeta nan Eris  i del seu satèllit  Disnòmia , en un moment en què l’estudi del sistema solar exterior estava en plena efervescència Descobreix més sobre el tema tot llegint a Divulcat  l’article “ Disnòmia, filla de la discòrdia ”, del director del Parc Astronòmic Montsec i doctor en Astrofísica Salvador José Ribas Rubio, dins el seu blog  Una mirada a l’Univers

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

El Govern nauruà va continuar sotmès a una gran pressió de l’opinió pública pel camp d’internament de refugiats d’Austràlia a l’illa Les condicions deplorables del centre, els esclats regulars de violència, els casos d’abusos per part dels guàrdies i l’animadversió de la població contra els refugiats, que són vistos com a competidors pels escassos llocs de treball, i que van provocar diversos incidents xenòfobs al llarg de l’any, van ser els temes més controvertits

Durant el domini catalanoaragonès comprenia gairebé tota la part occidental de l’illa, des de la desembocadura del Fiume Grande, al golf de Termini N fins a la Sciacca S, i per l’interior la línia passava per Bivona Sota els Borbó li fou afegit el Vallo di Agrigento, amb la qual cosa fou el territori més gran de l’illa El 1817 fou dividit en tres valli de Palerm, d’Agrigent i de Trapani, que foren, després, les províncies actuals

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà