Resultats de la cerca

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…

No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que llavors es…

Estudià composició a la Universitat de Manchester, i orgue, clarinet i piano al Royal Manchester College of Music Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, acabà els seus estudis i el 1947 s’establí a Londres, on es guanyà la vida escrivint música per a l’escena, per a programes radiofònics i com a arranjador per a Arcadia and Mills Music Publishers i també treballà per a l’emissora pública BBC Les seves primeres obres són cançons i peces per a cor, però a partir del 1949 es dedicà exclusivament a la música lleugera per a orquestra Dedicat en exclusiva a la composició i la direcció des del…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball…

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…

Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral   És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…

Després de graduar-se a la Universitat de Harvard el 1975, obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1979 Posteriorment, fou professor adjunt 1979-83 i associat 1983-85 a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford El 1985 s’incorporà a la Universitat de Princeton, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica, i del Departament d’Economia de la qual fou president 1996-2002, i durant la qual destacà pels estudis de control de la inflació Des d’aquest any fins al 2005 fou membre del Consell de Govern de la Federal Reserve System , i…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, el 1962 debutà en el teatre, i també en el cinema com a actor secundari en el film  The Wild and the Willing , de Ralph Thomas Els anys següents consolidà el reconeixement com a actor teatral, entre d’altres amb les obres  Little Malcolm and His Struggle Against the Eunuchs 1967, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per Stuart Cooper, també protagonitzà el 1974 i The Caretaker , de Harold Pinter 1972, i també amb films com ara A man of All Seasons 1966, de Fred Zinneman o 10 Rillington Place 1971, de Richard Fleischer Fou, però, a la…