Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Francesc Gurri i Serra
Geografia
Geògraf i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…
Xavier Vinader i Sánchez

Xavier Vinader
Periodisme
Periodista.
Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell, Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li…
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Literatura catalana
Novel·lista, periodista i advocat.
Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-…
Historias de amor y masacre
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1978, Animació, 80 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester, Ja.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les presentacions de…
Alexandre Grau de la Herrán
Periodisme
Esport general
Periodista i organitzador d’esdeveniments esportius.
Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…
Joan Josep Guillén i Zambrano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, escenògraf i pintor.
L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…
Carles Velat i Abella
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…
Francesc Vila i Rufas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, conegut per Cesc.
Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a…
Albert Om i Ferrer

Albert Om i Ferrer
TV3
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004, L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele…
Domènec Pruna i Ozerans
Cinematografia
Director i ajudant de direcció.
Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico 1927 i Mirador 1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina