Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08…
marquesat de Sant Joaquim i Pastor
Història
Títol concedit el 1797 al comerciant valencià ennoblit Fèlix Pastor i Duran.
Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes d’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796 Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat
Pere Joan Albertí
Història
Alt funcionari reial.
Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies , concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats 1521 El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca
Ferrutx
Història
Antiga alqueria i devesa sa Devesa de Ferrutx) del municipi d’Artà (Mallorca).
Dins el seu territori hi fou construïda la colònia de Sant Pere d’Artà Donà nom al cap de Ferrutx , límit oriental de la badia d’Alcúdia, que forma l’extrem septentrional de la península d’Artà
Benirrama
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a 311 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 13 focs, fou repoblat després de la seva expulsió L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790
baronia d’Albalat i Segart
Història
Feu que comprenia els actuals termes municipals d’Albalat dels Tarongers i de Segart.
Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia
Joan Orts i Roman
Història
Literatura
Erudit i escriptor.
Doctor en dret, fou cronista d’Elx i collaborà a diversos periòdics Publicà Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951, Desventura y misterio de la Dama de la Alcudia 1948, FrNicolás de Busi 1945, i altres obres de tema local
Francesc Català i Sitges
Geografia
Marí i hidrògraf.
Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca 1786-87 i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas
Joan Fe
Cristianisme
Franciscà.
Fou guardià 1571 dels convents d’Alcúdia i de Sant Francesc 1590 i de Jesús 1598 de la ciutat de Mallorca El 1571 anà a Lepant, i restà uns quants anys a Sicília 1571-74 Deixà escrit un extens noticiari històric de Mallorca, especialment referent al seu orde
comtat de Cocentaina
Història
Títol senyorial concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, conseller i coper major d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella
.
Passà als Dávila, als Benavides, ducs de Santisteban del Puerto, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli 1805 Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Penella, l’Alqueria de Ferrís, Turballos, Gaianes, Alcosser i Muro del Comtat, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina