Resultats de la cerca

Estudià a Alger i exercí com a periodista El 1947 fundà el diari “Forge”, que intentà l’acostament entre les cultures francesa i nord-africana De la seva obra cal destacar L’action 1938, Travail d’homme 1943, Les hauteurs de la ville 1948, premi Femina, Cela s’appelle l’aurore 1952, portada al cinema per LBuñuel, Saison violente 1974, L’arbre invisible 1979 i Venise en hiver 1981 Fou membre de l’Académie Goncourt 1973

A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París El 1871 fou nomenat professor a Brusselles, i director dels Concerts Populaires De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices , amb orquestra La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi

Abdelkader Hachani, el tercer màxim dirigent del Front Islàmic de Salvació, és assassinat a trets a Alger La desaparició de Hachani pot suposar un greu trasbals per al procés de pau a Algèria, ja que era una de les veus moderades del FIS i, a més, tenia un paper clau en les negociacions pel fet de ser en llibertat, a diferència dels altres dos màxims dirigents del grup, Abassi Madani, que és en arrest domiciliari, i Ali Belhadj, que compleix una pena de presó de 12 anys

Tingué lloc els anys 1950-54 en un moment de fortes tensions derivades de la guerra freda, i fou concebuda per a descobrir i inhabilitar professionalment els sospitosos d’ésser comunistes o simpatitzants, o contraris a la política nord-americana La campanya, que afectà sobretot intellectuals i artistes, produí un clima de pànic però pocs resultats concrets i fou portada a la pràctica sobretot pel Comitè d’Activitats Antiamericanes Destacaren, com a fets importants, el procés d’Alger Hiss i l’execució dels esposos Rosenberg

Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’…

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat

Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…

Als temps de la Illustració i del Romanticisme, algunes famílies catalanes del Rosselló participaren de forma molt destacada en la vida política, científica i literària del món El viatge de l’Uranie 1817-1820 Un gran exemple d’aquesta activitat és el cas dels germans Aragó Joan, el germà gran Estagell, 1778 – Mèxic 1836 participà en una de les grans revolucions independentistes liberals la Revolució Mexicana El segon, Francesc Estagell, 1786 – París, 1853 estudià a l’École Politechnique de París, participà en l’aventura de mesurar l’arc del meridià terrestre, esdevingué director de l’…