Resultats de la cerca

Era canonge i sagristà de Saragossa i ardiaca de Terol El 1297 fou nomenat bisbe de Saragossa Acompanyà Jaume II a la guerra contra els moros d’Almeria Assistí a la cort de Saragossa del 1301, i el 1303 era ambaixador del rei a la cort de Navarra El 1316 fou nomenat arquebisbe de Tarragona durant el seu govern 1317-27 tingué lloc la desmembració de l’arquebisbat de Tarragona, amb la creació del de Saragossa 1318 El 1327 fou traslladat a l’arxidiòcesi de Toledo

Aquesta parròquia és esmentada l’any 1168 en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve d’Erinyà, en la qual el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, establí que dues parts del servei episcopal i de l’ardiaca havien de ser satisfetes per la parròquia de Sant Salvador, mentre que la tercera ho havia de ser per la de Sant Esteve d’Erinyà Potser aquesta parròquia podria relacionar-se amb la capella de Sant Salvador, a Toralla, documentada des de l’any 1758

Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat

S'edità, en català, a la ciutat de Mèxic entre els anys 1960-61 Promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, difongué textos de temàtica política Dirigida per Francesc Vicenç, fou en part elaborada i redactada a Catalunya, i en part a Mèxic Hi collaboraren Francesc Vallverdú, Jordi Solé Tura, Pere Ardiaca, Francesc Vicenç, Josep M Casstellet i Josep Solé i Barberà, entre d’altres Per problemes jurídics, canvià el títol després del quart número i s’anomenà Nous Horitzons Després passà a editar-se a França

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon