Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’…

Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves…

Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el Grup de…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat…

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc…

Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor de dibuix a l…

Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret…

Conegut com el Milonguita , fitxà pel FC Barcelona l’any 1972 després d’haver jugat amb el Belgrano i el Rosario Central argentins Contractat com a oriünd d’Espanya, la federació espanyola no acceptà aquesta condició, fet que provocà l’anomenat “escàndol dels oriünds”, que desembocà en l’obertura del fitxatge d’estrangers a partir del 1973 Mentrestant, el Barça el cedí al Porto 1972-73 i a l’Elx 1973-74 L’edició 1974-75 ingressà definitivament a la plantilla barcelonista, on jugà de davanter centre i d’extrem, fins que, a mitjan temporada 1979-80, un conflicte amb l’entrenador Joaquim Rifé…

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina