Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
baronia de Llagostera
Història
Jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Caçà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona
Trobada històrica entre els presidents dels Estats Units i Corea del Nord
Els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de Corea del Nord, Kim Jong-un, es reuneixien a Singapur És la primera trobada dels màxims mandataris d’ambdós països des que el 1953 es dividí la península en dos estats, un dels quals la dictadura comunista fundada per Kim Il-sung, l’avi de Kim Jong-un Les relacions entre ambdós estats han estat fins fa molt poc d’hostilitat Els dos líders signen un document en què es comprometen a obrir una nova era de conciliació i Corea del Nord a desnuclearitzar-se completament
possessiu | possessiva

Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
Josep de Segarra i de Baldric
Historiografia
Historiador.
Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs
Andrònic III Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1328-41).
Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos
Bruce
Família escocesa descendent de Robert de Bruce (mort vers el 1094), cavaller normand que passà a Anglaterra amb Guillem I.
El segon Robert de Bruce mort el 1141 s’establí a Escòcia 1124 El sisè Robert de Bruce mort el 1295 fou besnebot dels reis Malcolm IV i Guillem I El seu fill, Robert de Bruce mort el 1304, obtingué el comtat de Carrick, i el fill d’aquest, Robert de Bruce mort el 1329, tornà a fer valer les pretensions del seu avi al tron i esdevingué rei el 1306 El seu germà, Edward de Bruce , morí el 1318 lluitant per obtenir el títol de rei d’Irlanda
Magne II de Suècia
Història
Rei de Suècia (1319-64) i de Noruega (Magne VI [o VII]) (1319-43).
Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan segle XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
William Randall
Música
Impressor de música anglès.
Heretà probablement el negoci de la família a la mort del seu cosí John Walsh, l’avi del qual, del mateix nom, n’havia estat el fundador vers el 1690 Associat amb John Abell, donà un nou impuls al seu negoci amb la publicació d’un bon nombre d’obres de GF Händel, entre les quals el Messiah 1767 Reedità a més moltes de les obres de Walsh i publicà també reculls de cançons Vauxhall Songs que gaudiren d’una considerable popularitat En morir, l’empresa passà a la seva vídua, Elizabeth, que el 1783 la traspassà
Castell d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou ocupat pel rei Alfons I d’Aragó el 1132, però no es conquerí definitivament fins després del 1151 Els primers senyors d’Arenys foren els Cambrils, també senyors de Lledó L’any 1184, Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils infeudaren a Bernat Ballester i al seu oncle avi Domènec Ferrer d’Ulldemolins el castell de Lledó i el vilar d’Arenys L’any 1209 el rei Pere I va atorgar al bisbe de Tortosa els castells de Lledó i d’Arenys perquè els repoblés Avui el poble d’Arenys de Lledó no conserva cap resta del castell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina