Resultats de la cerca

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

Se centra en l’estudi de l’art al país Valencià La seva publicació fou interrompuda del 1936 al 1952

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A…

Fill de Salvador Pedrola i Parisi , feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1960-78, a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona 1965-73 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973 Fou també collaborador i més tard responsable tècnic i…

Pertany a la generació d’artistes sorgits del període de creixement econòmic del Japó del final dels anys vuitanta La seva obra transmet una visió crítica de la societat nipona actual i del seu lligam amb el món occidental, especialment els EUA Format a la universitat nacional de belles arts i música de Tòquio, s’especialitzà en art tradicional Utilitzant tant les belles arts com els mitjans digitals i comercials, esborra les fronteres entre alta cultura i cultura popular, en un intent de contribuir al rejoveniment de l’escena artística japonesa El MoMA de Nova York ha incorporat obra seva al…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 i amb la medalla d’or a la internacional de París 1937 La seva pintura, costumista, se centrà en temes valencians rurals i en el retrat Entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen Combregar a l’horta 1930, Alcalde d’Albuixec 1948, Xiques de Massalfassar 1934, un retrat de Nativitat Domínguez de Roger , etc

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de…

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb el pintor Albert Coma i Estadella i l’escultor Leandre Cristòfol Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968, i la darrera exposició tingué lloc el 2011 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes, bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides Fundà el grup artístic de la Plaça de l’Ereta Entre altres guardons, la seva obra fou reconeguda amb la Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles…

Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb respecte Amb…