Resultats de la cerca

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la…

Membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació, fou campió d’Espanya de relleus

Començà jugant de mig amb el Poble Sec, després amb el Júpiter i a continuació amb el Terrassa 1945-47 La temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Aviat passà al centre de la defensa, i fou considerat el millor defensa central de la història del club Romangué a l’equip blanc-i-blau fins a la meitat de la temporada 1958-59 Disputà 241 partits oficials amb l’Espanyol i marcà un gol Al gener del 1959 fitxà pel Cartagena, on es retirà aquella temporada Fou set vegades internacional i disputà la Copa del Món 1950 També jugà un cop amb la selecció estatal B i cinc vegades amb la…

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració…

Establert a Mataró, collaborà a la revista Galanies , i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, etc Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a Tele-estel Pòstumament, hom publicà Visions mataronines 1995

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a Arenys de Mar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’Arenys de Mar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics, arqueològics i folklòrics Ramon D Perés destacà que la seva obra i el seu ideari literaris, truncats per la mort prematura, evolucionaren de…