Resultats de la cerca

Fou director del Centro de Estudios de Historia de América de la Universitat de Sevilla i catedràtic d’història del dret de la de València el 1939 anà a Amèrica, on fou catedràtic de la Universitat de Bogotà És autor, entre altres obres, d' Instituciones sociales de la América española en el período colonial 1934, El siglo XVIII español en América 1945, El Estado Español en las Indias 1946, El régimen de tierras en la época colonial 1959 i Historia del derecho español en América 1969

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona

Mestre a l’Escola Normal Superior de Bogotà, fou inspector d’ensenyament a Tolima Doctor en dret, fou diputat i figurà en les delegacions colombianes que anaren a Mèxic 1921, al Perú 1924 i a Cuba 1928 Morí en plena joventut, de resultes d’una hemiplegia S'inicià com a poeta modernista de tendència parnassiana els seus sonets Tierra de promisión 1921 constitueixen un monument a la natura colombiana Fou autor d’una única però gran novella, La Vorágine 1924, fresc de la selva amazònica de ressonàncies èpiques, que tingué una gran influència en la novella llatinoamericana posterior

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és…

Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents…

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou…

El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia