Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…
Jean Andoche Junot
Història
Militar
General francès.
Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el…
La guerra del Francès. 1808-1814
El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El…
Paul de Barras

Paul de Barras
© Fototeca.cat
Història
Polític francès, vescomte de Barras.
Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la Gran Bretanya…
Vicente Alcalá Galiano
Economia
Economista castellà.
Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins que el 1799…
Cristòfor Josep Cladera i Company
Literatura catalana
Traductor, erudit i cronista.
Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar…
Clermont-Tonnerre
Llinatge feudal francès l’estirp del qual és Sibaud
(1080), senyor i baró de Clermont-en-Viennois (Delfinat), defensor del papa Calixt II contra l’antipapa Gregori VIII.
Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i mariscal de França…
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina