Resultats de la cerca
Es mostren 7883 resultats
Mississauga
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, al SW de Toronto.
Si bé anteriorment era suburbi residencial de Toronto, s’ha convertit actualment en important centre industrial, amb construccions aeronàutiques, motors i turbines, derivats del petroli, cautxú i acer, material de construcció, plàstics, ciment, articles d’esport i material d’arts gràfiques Disposa d’installacions portuàries i connecta amb tres principals vies fèrries S'hi troba emplaçat l’aeroport internacional de Toronto, que és el que enregistra un moviment més gran del Canadà
conferències de Quebec
Història
Nom genèric donat a tres reunions fetes en aquesta ciutat del Canadà.
A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu
Quebec
Divisió administrativa
Província oriental del Canadà.
La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre…
Anticosti
Illa
Illa del golf de Sant Llorenç, al Quebec, Canadà.
L’illa, de costes amb penya-segats, és una resta de l’escut canadenc fomada per capes paleozoiques El seu clima és fred a l’hivern i temperat a l’estiu La gran quantitat de bosc és aprofitada per a la preparació de pasta de paper Pesqueres salmó i caça pells fines La localitat principal és Port Menier, on hi ha un aeroport Descoberta el 1534 per Jacques Cartier, que l’anomenà Assumpció, i lliurada per Lluís XIV a Jollied perquè l’administrés, Anticosti pertangué a la família d’aquest darrer fins que fou unida a Terranova el 1763 El 1774, però, retornà al Canadà Comprada per l’…
cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
Quebec
Ciutat
Capital de la província del Quebec, Canadà, situada a la vora nord del Sant Llorenç, tocant a la confluència del Saint-Charles.
El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre la seva…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
algonquí | algonquina
Etnologia
Individu d’un poble que comprenia diverses tribus, les quals visqueren a l’E de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.
Tret de les tribus situades a la part septentrional del Canadà dedicades a la caça, a la pesca i a la recolleció, les altres foren, en un gran nombre, bàsicament agrícoles i sedentàries Llurs grups ètnics ocupaven la més gran extensió territorial a l’Amèrica del Nord, ja que eren pràcticament presents en el si de totes les àrees culturals d’aquella regió El seu nom prové de la família lingüística algonquina, a la qual pertanyent aquestes tribus
cinema canadenc
© Fototeca.cat
Cinematografia
Cinema desenvolupat al Canadà.
Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina