Resultats de la cerca

Segons els autors que han estudiat el terme de Canet, des del segle XI hi havia a la vall de Canet i Romeguera, prop de l’actual castell de Santa Florentina, una primitiva església dedicada a sant Pere Entorn el 1461 aquesta capella es va reedificar a l’indret on ara hi ha el santuari de la Misericòrdia de Canet, quan es va formar el nucli de poblament, a la part marítima de Sant Iscle de Vallalta, que donaria lloc a la població L’actual església de Sant Pere de Canet del centre de la vila, bastida entre el 1579 i el 1591, seria un tercer…

Situació Vista aèria del santuari, que forma un conjunt amb els vestigis de l’antic castell homònim TAVISA Santuari marià situat a 930 m d’altitud, a sobre d’un penyal singular que li dóna el nom, que culmina el massís de Rocacorba És accessible per una pista llarga i costeruda des de Canet d’Adri, però avui dia té un accés més fàcil, per a vehicles, que surt de Banyoles i Porqueres, per la carretera de Pujarnol i després segueix per la pista, en bona part asfaltada, que condueix als repetidors de televisió situats al puig proper al santuari Mapa 1 38-12295 Situació 31TDG743575…

Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons Ramon Dolç Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet 216, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància la marjal d’Albuixec pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet A …

L’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner construeix l’ateneu de Canet de Mar Maresme

Francesc Daniel Molina i Casamajó projecta el santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar, primera edificació neogòtica d’envergadura

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona 1409-1412

Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat