Resultats de la cerca

Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental N'és la part més notable uns cent trenta villancicos , la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès Per la seva originalitat…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el càrrec d’…

La seva figura és una de les més significatives de la primera història de la música del Mèxic independent S’inicià com a violinista a la important catedral de Morelia i després ocupà el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Des d’aquí tingué l’ocasió de conèixer l’obra de nombrosos compositors estrangers, i, prenent com a model l’òpera italiana, compongué Catalina de Guisa 1845-59 Estrenada a la capital mexicana, gaudí d’una gran acollida i li proporcionà anomenada La seva segona obra escènica, Pietro d’Abano , fou representada el 1863 a Ciutat de Mèxic per una companyia…

Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a Miramar, personatges com Rusiñol i Verdaguer, amb el qual mantingué una relació espistolar El…

El 1527 féu la primera expedició a la Florida, juntament amb Pánfilo de Narváez, el qual naufragà 1528 s’endinsà cap a l’oest, travessà el Rio Grande i arribà fins a la costa del golf de Califòrnia, que seguí en direcció sud fins a Tenochtitlán Tornà a Castella i organitzà 1540 una nova expedició cap al riu Paraná amb més de 400 homes, per la qual cosa Carles V el nomenà capità general, governador i adelantado del Riu de la Plata El 1541 arribà a l’illa de Santa Catalina Brasil, des d’on emprengué una expedició —en el curs de la qual descobrí les cascades de l’Iguaçú— cap a la ciutat d’…

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’inèdits en castellà La part…

Forma, juntament amb Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria l’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida des del començament als teatins

Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica,…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…