Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Eth Portilhon
Coll (1.310 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon.
El vessant és cobert per l’important avetar del bosc d’Eth Portilhon
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
la Vall d’Aran

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la premorí La…
tuc d’Aubes
Cim
Cim (2 071 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de Comenge, al sud d’Eth Portilhon de Bossost.
tuc de Montagut
Cim
Cim (2.149 m) de la línia de la cresta que separa la Vall d’Aran (municipi d'Arres) de Comenge, entre els pics de Campsaure i d’Arres.
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
serra Estiuèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge (2 016 m alt.), entre els colls de Bidor i de Panet, damunt la vila de Bossost.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina