Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf.
ECSA - I. Companys
Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada. Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament.
El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46 cm d’alçada i uns 32 cm d’amplada i gruix màxims. Hi distingim un personatge alat i un cap de lleó amb l’inici de l’ala dreta. El primer, situat a dalt, mira i assenyala amb el dit cap a l’esquerra. Duu una túnica cenyida per un cinturó llis i vorejat al coll, i també al mantell que li marca l’espatlla, mitjançant dues corbes concèntriques. Les seves ales es despleguen pels costats. Destaquen la rodonesa del cap —de grans ulls sortints, cabell distribuït regularment i de serrell rullat i amb la punta del nas esmussada— i el gest de la mà dreta, on veiem un llarguíssim índex. Quant a la testa del felí, girada en sentit contrari i d’aspecte ferotge, és representat amb la boca oberta, ensenyant les dents, els narius buidats i una crinera solcada d’estries.
Iconogràficament, aquest element d’escultura monumental no ofereix gaire dificultat, ja que sembla correspondre a la banda esquerra del tetramorf que envoltaria una Maiestas Domini, amb les imatges al·lusives a sant Mateu i sant Marc. La seva col·locació i la postura s’acosten força a les visibles a la porta sud del temple prioral de Saint-Béat, al Comenge, i el ressalt de la talla repeteix el del timpà de l’església de Saint-Aventin, de la mateixa regió, vinculada artísticament amb el focus tolosà, encara que, en el segon exemple, el tetramorf és substituït per àngels portadors dels símbols dels evangelistes.
Si ens fixem en l’estil, ens evoca immediatament el del frontal d’altar de Santa Tecla, emplaçat a l’absis de la catedral, derivat igualment de la tradició dels tallers de Tolosa, que acusen una notable empremta clàssica. Podem comparar ambdues obres, atenent al sentit expressiu aconseguit amb l’allargament del dit, la importància concedida al modelat dels cossos, la manera de resoldre el cabell —com la barba de l’apòstol dels gentils— o la similitud del tractament dels animals que recorden els lleons afrontats dins un requadre perlejat, els quals s’integren en l’escena de la màrtir enmig de les feres o fins i tot els que actuen de poms del faldistori on seu sant Pau. L’altre paral·lel proper el constitueix el conjunt de capitells i cimacis del claustre de la mateixa seu tarragonina. Hem d’esmentar que, a l’angle NE, es localitza també una Maiestas Domini entre els símbols dels quatre evangelistes.
Hom ha suggerit que aquesta peça podria ser un fragment del timpà de la portada de l’església de Sant Salvador del Corral enderrocada a la darreria de l’edat mitjana, que era situada en aquest àmbit de la ciutat. Tot i que aquesta possibilitat podria ésser certa, manquen encara dades per a poder-ho afirmar amb rotunditat.
Per les seves característiques tipològiques i ornamentals, el fragment conservat es pot situar cronològicament dins la segona meitat del segle XII.
Bibliografia
- Recasens, 1966-75, vol. II.