Castell de Burg (Farrera)

Situació

Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble.

ECSA - J. Bolòs

El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell”.

Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH579075.

Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell. (JBM-JJBR)

Història

La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032. Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels feudataris dels comtes de Pallars Jussà (el vescomte Isarn, Guitard, Tedbal, etc.). Posteriorment, els comtes de Pallars Sobirà n’esdevingueren senyors eminents, mentre que els seus feudataris, els Bellera i els vescomtes de Vilamur, passaren a detenir-hi drets diversos i difícils de precisar. L’any 1130 Artau III de Pallars Sobirà infeudà els castells de Farrera i Burg a Arnau Mir Garreta.

L’any 1234, Roger de Comenge, comte de Pallars, i Guillem de Bellera concediren als habitants de Burg la facultat d’emprivar en tot un extens territori comprès entre el riu Cebollera, el pont de Romadriu i l’hospital de Vaell, i a la muntanya de Prat Miró, fins al riu de Vaell i els termes d’Aós i de Civís.

En darrera instància, els feudataris dels Pallars havien de prestar homenatge al rei. L’any 1278 Dalmau de Montcortès ho feu pel castell de Burg. L’any 1280 Pere el Gran en donà la potestat a Joan, procurador del vescomte de Vilamur.

Empenyorat per Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, el castell de Burg passà, a les acaballes del segle XIII, a mans dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. L’any 1393 el comte Mateu I de Foix enfranquí els habitants de Burg, Farrera i Mallolís del servei de guaita als castells del vescomtat pel preu de 100 florins d’or d’Aragó.

Dins el quarter de Tírvia, l’any 1519 Burg tenia dinou habitants i excel·lia per la seva fortalesa. Pere Tragó escriví: “En lo dit lloch ha fortalesa e una torre que ret castell e és molt fort”. (PBM)

Castell

Restes de l’antiga església de Sant Cristòfol situades al peu d’aquest castell.

J. Tous

La plataforma que hi ha al cim del turonet on s’alçava el castell té una amplada de només uns 12 m. Al costat meridional, hom hi veu 11 m aproximadament de mur, dels quals solament són visibles amb claredat uns 4 m. Només fa al voltant de 70 cm de gruix i té una alçada màxima de 2 m. Al costat oest també s’endevina l’existència d’una paret. Les pedres d’aquests murs són de llicorella, sense treballar. A la banda nord, sembla com si hi hagués hagut un vall, més o menys artificial i molt ample.

En principi, cal pensar que cap al segle XI o XII es feu aquest castell o casa forta amb relació al poble proper, tal com s’esdevingué en molts pobles en aquesta època de feudalització de la societat. (JBM-JJBR)

Bibliografia