Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Duratón
Riu
Riu de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, afluent, per l’esquerra, del Duero (103 km).
Neix a la serra de Guadarrama, i passa per Sepúlveda i Peñafiel, on desguassa
Cea
Riu
Riu de Lleó, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Esla (175 km).
Neix a la serralada Cantàbrica, flueix en direcció nord-sud, passa per Sahagún i desguassa prop de Castrogonzalo
Órbigo
Riu
Riu de Lleó, subafluent del Duero, mitjançant l’Esla, al qual desguassa prop de Benavente (125 km).
Neix a la serralada Cantàbrica
Arlanza
Riu
Riu de Castella, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Arlanzón (159 km).
Neix a la serra de Neila del Sistema Ibèric, flueix en direcció E-W, passa per Lerma i rep el Cubillo per la dreta
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
vacceu | vaccea
Història
Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.
Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després
Carrión
Riu
Riu de Castella i Lleó, a la conca del Duero, afluent del Pisuerga per la dreta (178 km).
El seu règim és pluvionival amb fort estiatge Neix a Peña Prieta, serralada Cantàbrica, i flueix en direcció meridiana Hi ha construïts els pantans de Camporredondo i Compuerto i els canals de Castella i Palència
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
Íscar
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Cega, afluent del Duero.
És situat a l’E de Medina del Campo i la seva economia és agrícola blat de moro, ordi, bleda-rave, vinya, complementada amb indústries alimentàries, de la fusta, de la pell i del cuir Hi destaquen l’església de San Miguel del s XII, romànica, i l’església de Santa María, construïda un segle més tard, d’estil mudèjar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina