Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Duratón
Riu
Riu de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, afluent, per l’esquerra, del Duero (103 km).
Neix a la serra de Guadarrama, i passa per Sepúlveda i Peñafiel, on desguassa
Cea
Riu
Riu de Lleó, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Esla (175 km).
Neix a la serralada Cantàbrica, flueix en direcció nord-sud, passa per Sahagún i desguassa prop de Castrogonzalo
Órbigo
Riu
Riu de Lleó, subafluent del Duero, mitjançant l’Esla, al qual desguassa prop de Benavente (125 km).
Neix a la serralada Cantàbrica
Arlanza
Riu
Riu de Castella, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Arlanzón (159 km).
Neix a la serra de Neila del Sistema Ibèric, flueix en direcció E-W, passa per Lerma i rep el Cubillo per la dreta
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per…
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central…
vacceu | vaccea
Història
Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.
Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després
Carrión
Riu
Riu de Castella i Lleó, a la conca del Duero, afluent del Pisuerga per la dreta (178 km).
El seu règim és pluvionival amb fort estiatge Neix a Peña Prieta, serralada Cantàbrica, i flueix en direcció meridiana Hi ha construïts els pantans de Camporredondo i Compuerto i els canals de Castella i Palència
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues…
Íscar
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Cega, afluent del Duero.
És situat a l’E de Medina del Campo i la seva economia és agrícola blat de moro, ordi, bleda-rave, vinya, complementada amb indústries alimentàries, de la fusta, de la pell i del cuir Hi destaquen l’església de San Miguel del s XII, romànica, i l’església de Santa María, construïda un segle més tard, d’estil mudèjar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina