Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Marc Emili Emilià
Història
Emperador romà (253).
Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès
Dècim Celi Calví Balbí
Història
Emperador romà (238).
Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…
Septimi Geta
Història
Emperador romà (211-212).
Fill de l'emperador Septimi Sever i l'emperadriu Júlia Domna Morí assassinat pel seu germà Marc Aureli Antoní Caracalla
Miquel II
Història
Emperador d’Orient (820-829).
De família humil, aconseguí el comandament de la guàrdia palatina Empresonat i condemnat a causa d’un complot, a la mort de Lleó V fou alliberat i proclamat emperador, i amb ell restà instituïda la dinastia Amoriana o Frígia Es mostrà tolerant amb els iconòlatres i el 821 defensà Constantinoble d’un atac fortíssim del general Tomàs de Capadòcia, que, amb l’ajut del califa de Bagdad, s’havia fet proclamar emperador per les milícies de l’Àsia Menor Miquel el capturà i el féu executar 823 Durant el seu regnat, els àrabs procedents de la península Ibèrica ocuparen Creta…
Septimi Sever

Bust de Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i el legitimà…
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…
Petroni Màxim
Història
Emperador romà (455).
Fill d’una família noble, prengué part en la caiguda d’Aeci, i potser també participà en l’assassinat de Valentinià III 455 Reconegut com a august, obligà Eudòxia, vídua de l’emperador difunt, a casar-se amb ell, i donà la filla d’aquesta, Eudòxia, com a muller del seu fill Palladi En avançar sobre Roma els vàndals de Genseric, es féu escàpol, però fou capturat per la plebs, que l’assassinà bàrbarament
Joan II Comnè
Història
Emperador bizantí (1118-43).
Fill i successor d’Aleix I Comnè, fou un típic emperador soldat Eliminà definitivament els petxenegs 1123, imposà la sobirania imperial a Sèrbia 1124 i dictà als hongaresos el tractat de Bracinevo 1126
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina