Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984
parc natural dels Columbrets
Espai natural
Espai natural protegit del País Valencià.
El formen l’arxipèlag d’origen volcànic dels Columbrets Per l’interès botànic sobretot per la flora xeròfila, alguns endemismes i espècies poc comunes, ornitològic hi nien espècies força rares, com ara el falcó de la reina i la riquesa del fons marí, el 1988 la Generalitat Valenciana declarà l’arxipèlag espai natural protegit, que inicialment només comprenia la zona emergida, a la qual el 1991 s’afegiren unes 4 000 ha d’espai subaquàtic, declarades reserva marina
ducat de Bivona
Història
Títol concedit el 1554 a Pedro de Luna-Peralta y Salviati, comte de Caltabellotta, vicari general de Sicília, senyor de Bivona (Sicília).
El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya
lligat | lligada
Francesc Izard Gavarró
![](/sites/default/files/media/EEC/izard_gavarro_francesc.jpg)
Francesc Izard Gavarró (a la dreta)
Arxiu F. Izard
Esquí
Esquiador alpí i dirigent esportiu.
Fundador del Club Alpí Falcó, de Sabadell, també fou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1983-95 Durant el seu mandat creà les lligues catalanes, en les modalitats d’esquí alpí i d’esquí de fons, i integrà a la federació altres esports d’hivern com els salts d’esquí 1986, el trineu amb gossos 1991, el patinatge artístic 1992 o l’hoquei sobre gel 1995 Fou un dels millors esquiadors veterans catalans corrent unes trenta curses per temporada
Emma Bosch Castell
![](/sites/default/files/media/EEC/Bosch_Castell_Emma.jpg)
Emma Bosch Castell
Arxiu família Bosch Castell
Esquí
Esquiadora, especialitzada en esquí alpí.
Formada al Centre d’Iniciativa Tècnica Esportiva Fou membre del Club Alpí Falcó de Sabadell i formà part de les seleccions catalana i espanyola El 1989 participà en la copa del món d’eslàlom gegant Disputà les proves d’eslàlom gegant i eslàlom supergegant dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville França, 1992 Rebé diversos homenatges pòstums, com el XXI Trofeu Ciutat de Sabadell Memorial Emma Bosch 1995 a Eina Alta Cerdanya, promogut per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
Els rapinyaires de la muntanya mediterrània
L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems…
Museu de la Basílica de Santa Maria de Morella
Museu
Museu fundat el 1946 per tal de protegir el que restava del patrimoni artístic de l’església morellana.
És situat en dependències annexes a l’important conjunt artístic del temple arxiprestal Hi destaca la pintura religiosa, com ara les taules de la visitació, obra de Joan Reixach, de mitjan segle XV, el davallament pintat per Joan Falcó en la mateixa època i el sant Pere in cathedra, considerat un retrat de Benet XIII, el papa Luna Entre les teles barroques destaca una santa cena de Jeroni Jacint Espinosa i un sant Roc d’Urbà Fos Destaca entre la indumentària litúrgica el tern de sant Julià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina