Resultats de la cerca

Davanter format al CP Voltregà, amb el qual desenvolupà gairebé tota la seva carrera esportiva Guanyà una Lliga Catalana 1990 i fou dues vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1992, 1994 i tres de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 La temporada 1995-96 fitxà pel CE Noia, i es retirà Formà part de la selecció espanyola i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 2010 tornà al CP Voltregà com a membre de la junta directiva

Membre del Club Natació Barcelona, el 2010 fou campió de Catalunya absolut en les especialitats de trampolí d’1 m, trampolí sincronitzat d’1 m, trampolí de 3 m i palanca de 10 m En l’àmbit estatal, el mateix any es proclamà campió absolut de palanca sincronitzada de 10 m

S’inicià en la natació al Club Esportiu Mediterrani Durant la dècada dels noranta fou un dels triatletes catalans més destacats Guanyà el Campionat de Catalunya en tres ocasions i fou tercer classificat del Campionat d’Espanya en dues Fou internacional amb la selecció espanyola durant cinc anys

El 1924 començà a treballar a l’Empresa Nilo Masó, fabricant de la marca Alpha El seu primer títol destacat fou el de campió de Catalunya 1927 al Velòdrom de Sants No gaire més tard aconseguí el tercer lloc en el Campionat d’Europa en 350 cc 1928 A partir del 1934, pilotà una Velocette Fou campió d’Espanya de 350 cc 1934 i de 500 cc 1932, 1934, del Campionat de Catalunya en circuit i carretera 1932, en 350 cc, 500 cc i sidecar en 500 cc 1933, campió del Gran Premi de Barcelona en 350 cc 1934, i aconseguí el segon lloc en 500 cc el mateix any, i també fou campió de la cursa de l’Arrabassada…

Membre del Club Deportiu Hispamer i del Futbol Club Barcelona, assolí en tres ocasions el títol de campió de Catalunya de llançament de pes 1969, 1970, 1971 També fou recordista català d’aquesta especialitat amb una marca de 14,15 m 1969

Juntament amb la seva parella de ball, Aurora Fernández i Grané, fou campió d’Espanya en l’especialitat estàndard 2000, 2001

Formà part del gimnàs municipal de Sabadell i participà en el Campionat d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta En categoria juvenil, fou subcampió d’Espanya 1969 i campió de Catalunya 1970 El 1972 guanyà el Trofeu Pablo Muller de segona categoria i fou quart al Campionat d’Espanya, també de segona Rebé el trofeu Àngel de plata 1971 Anys després fou entrenador del Gimnàs Llenas

Guanyà dues medalles de bronze amb la selecció catalana en el Campionat d’Espanya 2005, 2008, i una altra amb l’espanyola en el Campionat d’Europa 2008

Defensa central i lateral, amb el juvenil de la Unió Esportiva Poble Sec fou internacional i capità de la selecció estatal, que guanyà el Campionat del Món juvenil Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1953-54, jugant primerament amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1955-56 Tot seguit passà al primer equip, en el qual jugà des de la temporada 1956-57 fins a l’edició 1968-69, que es retirà Disputà 509 partits i marcà 12 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, quatre Copes 1957, 1959, 1963, 1968 i tres Copes de Fires 1958, 1960…

Especialitzat en la pràctica de mar-costa, guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de mar-costa 2006