Resultats de la cerca

Assolí el Campionat d’Espanya en categoria turismes 1987 i el Campio-nat de Catalunya de divisió II 1993

Com a jugador del Club Esportiu INEF Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2006-10, en la Copa d’Europa clàssica 2007-10, en el torneig de presentació de la selecció catalana, com a capità 2009, i en diversos tornejos internacionals de les modalitats clàssica, sala i platja Fou tresorer de la Federació Catalana de Tamborí 2008-09 Fou el primer jugador català que rebé el premi al millor jugador de la sèrie C del Torneig Internacional Les Pennes-Mirabeau 2009 de la modalitat clàssica

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant els anys…

Defensa central i lateral, amb el juvenil de la Unió Esportiva Poble Sec fou internacional i capità de la selecció estatal, que guanyà el Campionat del Món juvenil Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1953-54, jugant primerament amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1955-56 Tot seguit passà al primer equip, en el qual jugà des de la temporada 1956-57 fins a l’edició 1968-69, que es retirà Disputà 509 partits i marcà 12 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, quatre Copes 1957, 1959, 1963, 1968 i tres Copes de Fires 1958, 1960…

Especialitzat en la pràctica de mar-costa, guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de mar-costa 2006

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del Gran Premi…

Membre del Club Natació Barcelona, el 2010 fou campió de Catalunya absolut en les especialitats de trampolí d’1 m, trampolí sincronitzat d’1 m, trampolí de 3 m i palanca de 10 m En l’àmbit estatal, el mateix any es proclamà campió absolut de palanca sincronitzada de 10 m

La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966 cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948

De jove anà a residir al Brasil, on fou ordenat de sacerdot el 1869 Fou bisbe d’Olinda 1892-94 i arquebisbe de Rio de Janeiro 1894-97 Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil

Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991 i La vall de les sis mesquites 2003 —estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval—, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 L’any 2015 guanyà el premi Joan Fuster d’assaig amb Nació, ancestres i ADN , publicada amb el títol Valencians sense ADN Relats dels orígens 2016 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París…