Resultats de la cerca

Llicenciada en psicologia, es doctorà en ciències de l’educació Fou mestra de parvulari, impulsora destacada de l’Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica 1981 i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la UNED Fou diputada al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió 1992-96 Féu i dirigí nombrosos treballs de recerca sobre investigació en l’educació Impulsà la fundació que porta el seu nom, dedicada a la recerca en neuropsicopedagogia

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada és un especialista en pintura i dauradura d’estàtues Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l’estàtua de Cervantes de l’accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid

Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat

Estudià dret a la Universitat de Barcelona Publicà a Lo Geronés una sèrie d’articles sobre dret que després foren recollits en el volum Lo dret civil gironí 1899 Publicà també L’estudi general o universitat literària de Girona 1906, Memoria y catálogo de impresos del Archivo Provincial 1926 i La jueria de Banyoles 1928

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme, ara a la…

S'establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca 1842 Des del 1843 tingué impremta pròpia Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña El seu fill, Pacià Torres i Estrada Girona s XIX — ~1888, continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès

Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…