Resultats de la cerca

La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena

Pot tenir interès per a l’obtenció d’individus ornamentals algunes races d’ànecs, oques i cignes o aptes per a algun tipus d’exhibició galls de combat, però la seva finalitat principal és l’obtenció d’ous, carn i plomes La gran demanda d’aquests productes avícoles ha comportat la necessitat d’una gran producció i d’un rendiment òptim de l’aviram, aconseguits per selecció dels millors reproductors, i per creació d’híbrids que reuneixin unes característiques de qualitat i de rendiment superiors a les de les races originals Les bones condicions d’allotjament, higiene, juntament amb la selecció…

Aconseguí la tercera posició en el Campionat de Catalunya de dards en categoria de parelles mixtes 2007 Presidí la Federació Catalana de Dards 2001-04

La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…

Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…

Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93