Resultats de la cerca

Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968, que…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos 1912-1956…

A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…

Fou fundat el 14 de novembre de 1920, amb el nom de Balears Foot-Ball Club , per la unió del Mecànic FC —format per treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima i estudiants per a maquinistes naviliers— i el Mallorca FC —format per treballadors de la Foneria Carbonell, popularment coneguda com Can Salí—, ambdós fundats també el 1920 El 27 de maig de 1942 canvià el nom per l’actual, Club Esportiu Atlètic Balears , arran de la incorporació d’un altre equip de la ciutat fundat el 1922, l’Athletic Foot-Ball Club El 2011 es convertí en societat anònima esportiva L’equip ha jugat quatre…

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la barrera produïda…

Situació Una vista del mur de llevant del campanar en el qual hom pot apreciar perfectament les diverses etapes de construcció una part inferior romànica, amb dues finestres geminades, aquí encara tapiades, un pis superior gòtic, amb la finestra corresponent, i el remat d’època barroca M Catalán Enmig d’una plana, vers la part de ponent del terme de Balenyà, al peu de la serralada de Puigsagordi i la Pullosa, es troba aquest edifici, que antigament i fins al començament del segle XX, era conegut sota l’advocació de Sant Fruitós de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…

Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…