Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Joan Nogué i Font

Joan Nogué i Font
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos 1912-1956…
Tost

El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost .
Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…
Els ocells fòssils
Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…
Atlètic Balears
Esport general
Club de futbol de Palma, Mallorca.
Fou fundat el 14 de novembre de 1920, amb el nom de Balears Foot-Ball Club , per la unió del Mecànic FC —format per treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima i estudiants per a maquinistes naviliers— i el Mallorca FC —format per treballadors de la Foneria Carbonell, popularment coneguda com Can Salí—, ambdós fundats també el 1920 El 27 de maig de 1942 canvià el nom per l’actual, Club Esportiu Atlètic Balears , arran de la incorporació d’un altre equip de la ciutat fundat el 1922, l’Athletic Foot-Ball Club El 2011 es convertí en societat anònima esportiva L’equip ha jugat quatre…
Sant Pere de Pierola

Vista de l'església de Sant Pere de Pierola
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia).
plana d’en Bas
El poble de Joanetes a la plana d’en Bas
© Fototeca.cat
Plana de la Garrotxa, situada al sud d’Olot, l’eix longitudinal de la qual té una direcció aproximada nord-sud, seguida pel Fluvià, que la travessa.
D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la barrera produïda…
Sant Fruitós de Balenyà (Balenyà)
Art romànic
Situació Una vista del mur de llevant del campanar en el qual hom pot apreciar perfectament les diverses etapes de construcció una part inferior romànica, amb dues finestres geminades, aquí encara tapiades, un pis superior gòtic, amb la finestra corresponent, i el remat d’època barroca M Catalán Enmig d’una plana, vers la part de ponent del terme de Balenyà, al peu de la serralada de Puigsagordi i la Pullosa, es troba aquest edifici, que antigament i fins al començament del segle XX, era conegut sota l’advocació de Sant Fruitós de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…
serra Allà
Serra
Serra dels municipis de Collbató (Baix Llobregat) i els Hostalets de Pierola (Anoia).
plana de Can Garrigosa
Pla
Pla dels municipis d’Abrera (Baix Llobregat) i els Hostalets de Pierola (Anoia).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina