Resultats de la cerca

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica

Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia

Consisteix en una asta de fusta de bambú o de metall lleuger, punxeguda per un cap i proveïda, en l’altre, de tres plomes que exerceixen una acció equilibradora Les fletxes llargues i primes són usades per al tir de distància, i les curtes i pesants, per al de precisió

Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de JS Bach

Competí amb el Club de Boxa Gavà en les categories dels pesos ploma i lleuger Es proclamà campió d’Espanya de pes ploma 1980 També guanyà en dues ocasions el Campionat amateur de Catalunya 1979, 1980 Formà part de la selecció catalana que participà en els Campionats d’Espanya de boxa amateur 1979

Format al Club de Rem Tortosa, des de l’any 2015 formà part de l’equip Grêmio Náutico União de Porto Alegre Brasil Participà amb l’equip brasiler de rem en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en la categoria de doble scull lleuger És germà del també remer Pau Vela

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva

Competí representant el Club Boxa Mataró i el Club Boxa Victòria Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes lleuger 1979 i superlleuger 1980, 1981 Formà part de l’equip català que guanyà el torneig Vicente Gil de boxa amateur 1981 Participà en els Jocs Mediterranis 1983 amb la selecció estatal

Guanyà el títol de campió d’Espanya amateur en la categoria de pes ploma 1989 i el professional en la categoria de pes lleuger 1992 Guanyà el torneig Boxam’92 1989, però renuncià a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per passar al camp del professionalisme Formà part de la selecció catalana amateur