Resultats de la cerca

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la Universitat de Lovaina 1980 i doctor en informàtica 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor d’aquesta universitat fins el 1990 i hi obtingué la càtedra en ciència de la computació i intelligència artificial 1998 Des del 1990 és catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital,…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de…

Descendent d’una família aristocràtica de Bohèmia, ingressà a l’orde del Cister al monestir de La Espina i estudià a les universitats d’Alcalá i Salamanca Es doctorà en teologia a Lovaina Bèlgica, on esdevingué professor d’aquesta disciplina Entre el 1646 i el 1650 estigué a la cort de l’emperador Ferran III a Praga, i desenvolupà diversos càrrecs eclesiàstics a Bohèmia i a Viena Més tard fou promogut a ocupar la seu del bisbat de Campània i la de lde Vigevano Escriví una gran quantitat de llibres sobre diverses disciplines i destacà per les aportacions que feu a la matemàtica La…

Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del…

D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…