Resultats de la cerca

Especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport 1993 És metge de l’esport al Consell Català de l’Esport Fou responsable mèdic dels equips olímpics de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern des del 1991, assessor mèdic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya És integrant del comitè mèdic de la Federació Internacional d’Esquí Presidí la Societat Catalana de Medicina de l’Esport SCME des del 2006 fins el 2011

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1911, i es doctorà a Madrid el 1912 Ingressà a la Sanitat Militar, fou professor a la Universitat de Barcelona i cap de la Lluita Antivenèria a Calalunya En aquella època publicà entre d’altres articles “Qüestions actuals en el tractament de la sífilis” 1927 i “La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936” 1937 Germà del també metge Jaume Peyrí , fou pare de l’arquitecte i pintor  Antoni Peyrí i Macià

Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49

Professor a Leiden, exercí després a Viena, on contribuí al desenvolupament de la Wiener Medizinische Fakultät Fou metge de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Féu estudis d’anatomia, diagnosi, patologia, etc, i ideà el licor de Van Swieten

El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a…

Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat

Estudià a Barcelona S'especialitzà en otorrinolaringologia i treballà amb el doctor Casadesús Fou metge de l’Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa El seu germà, Ricard Roca i de Vinyals Barcelona 1905, especialista d’anatomia patològica i analista prestigiós, es llicencià en medicina el 1929, i ha estat cap del laboratori del Servei del Càncer de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i cap del Laboratori de l’Hospital de la Creu Roja

Descendent d’un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca Fou protometge des del 1361 Un descendent seu, Domènec Ros d’Ursino , ho fou també de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim i d’altres personatges de la casa reial, com la reina o el comte d’Urgell Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes

Exercí deu anys a Madrid 1856-66, on fou secretari de l’Academia Nacional de Medicina i un dels organitzadors més importants del Primer Congreso Médico Español 1864 Des de l’any 1866 exercí a Girona, on fou, cap a la fi de segle, el metge de més anomenada Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a l’hipocratisme 1858-59 i a la toxicologia del treball 1857 Escriví també obres literàries i històriques Don Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV

Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina