Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Llotja i a l’Escola Massana El 1945 ingressà a la Manufactura de l’Escola en la secció d’esmalt, sota la direcció de Miquel Soldevila, i des del 1959 fou professora de dibuix del mateix centre Els anys cinquanta féu exposicions individuals i collectives a Barcelona, Tiana, Madrid i Roma

Formada artísticament a l’Escola Llotja, de Belles Arts i l’Escola Massana, fou profesora de dibuix en aquest darrer centre La seva obra es caracteritza per un dibuix d’un perfecte realisme acadèmic que prové de la influència del seu pare Inscrita a la Manufactura de l’Escola Massana, executà infinitat d’esmalts sota la direcció de Miquel Soldevila Exposà la seva obra en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003

De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva participació en diverses edicions dels Salons d’Octubre Durant aquests anys…

Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994…

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en geografia i història l’any 1986 Fou cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i collaboradora tècnica del Servei d’Arqueologia a Lleida 1983-87 És professora titular de prehistòria a la Universitat de Lleida Ha estat directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya 2005-07 El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de l’Ebre Entre…

Filla del filòleg Ramon Aramon Llicenciada en filologia romànica, desenvolupà la seva tasca lexicogràfica a l’IEC, i en aquest àmbit publicà Vocabulari català de música 1983, amb J Mestres i Quadreny Formà part del primer equip de redacció de la Gran enciclopèdia catalana 1969-1980 i també collaborà en el Diccionari de la literatura catalana 1979 Com a traductora, destaquen les obres El cor del món de HU von Balthasar, El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de G Lukács i La tècnica i la ciència com a ideologies de J Habermas També collaborà en les obres Diccionari de la…

Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació del nen i…

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax