Resultats de la cerca
Es mostren 11183 resultats
afinador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de…
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada…
Santa Margalida
Municipi
Municipi del NE des Pla de Mallorca.
És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…
xitar
Cridar (algú) sense dir-ne el nom.
desert de Núbia
Hans Birger Nilsen (CC BY-SA 2.0)
Desert
Desert del NE d’Àfrica, al Sudan.
S’estén des del Wādī Ḥalfā’, al N, fins a Abū Ḥamad, al S, i des del Nil, a l’W, fins a la serralada costanera de la mar Roja, a l’E La part oriental és pedregosa i de roques volcàniques, mentre que a l’occidental abunden les extensions arenoses Les pluges hi són escasses La manca d’oasis fa que sigui pràcticament deshabitat només s’hi troben algunes tribus nòmades dedicades a la ramaderia
Madura
Illa
Illa d’Indonèsia, al NE de Java.
La natura del sòl no hi permet els arrossars, però hi possibilita bones collites de blat de moro i la cria de bestiar boví És terra d’emigrants La ciutat principal és Pamekasan La població és de llengua maduresa, bé que la llengua oficial és la malaia
Aleksàndrov
Ciutat
Ciutat de Rússia, al NE de Moscou.
Indústria tèxtil Església del s XIII Del 1564 al 1584 fou residència dels tsars
contraregistre
Registre fet per comprovar-ne un altre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina