Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996, Il fantasma…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El 1915 impulsà i…

Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets En la seva obra teòrica més important - Institutionum musicarum tractatio nova et brevis 1635- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G Hitzler i E Puteanus en el sistema de la solmització Seguint el seu collega…

Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges me a quatre…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat…

Vida Les dades del seu naixement són confuses Possiblement nasqué en algun lloc de la regió de la Toscana Algunes evidències en les seves obres i la presència d’H Isaac a Florència des del 1484 fan pensar que potser aquest fou el seu mestre Entre el 1510 i el 1517 estigué prop de Nàpols al servei de Constance d’Avalos, duquesa de Francavilla, com a mestre de música dels seus fills També passà algun temps a la cort francesa, on conegué Jean Mouton Després es dirigí a Roma i cap al mes d’octubre del 1517 entrà a formar part de la capella pontifícia com a cantant, la qual no abandonà fins a la…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de Lassus, Th Crecquillon, N Gombert i C Janequin Susato deixà més de…

El 1204 era al servei del comte Ramon VI de Tolosa, si és el Petrus Cardinalis al qual es refereix un document notarial De nen estudià en un monestir, on li ensenyaren a llegir i a cantar No se sap si fou sacerdot, encara que escriví un notable nombre de poemes dedicats a la Mare de Déu Tan sols tres de les noranta composicions poètiques que se li atribueixen duen música la melodia Un sirventes novel voill comensar és original, però en canvi Ar mi posc utilitza la de Non posc sofrir , de Giraut de Bornelh, i Rics hom que greu ditz fa servir la de Vas vos soplei , de Raimon Jordan…

Practicà diversos esports aquàtics i de muntanya Membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació, guanyà el campionat de Catalunya de cicloorientació 1997 i el d’Espanya de bicicleta de muntanya 1999 Especialitzada en curses d’orientació i raids de muntanya, guanyà el Non Stop Vic i l’Outdoor Challenge Pyrinees 1997, la Transgrancanària i el Trial Aneto 2009, el Sant Llorenç Savall i l’Alpino Jarapalos 2008, 2009, la Mara-thon des Sables 2010, la The Coastal Cha-llenge Costa Rica, 2011 i la Transvulcania Ultramaratón Isla de La Palma 2011, entre d’altres Formà part de l’equip campió…