Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Jean-François Millet
Les espigolaires , de Jean-François Millet (1857) (Musée du Louvre)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes interpretacions Entre…
Jacques Villon
Pintura
Pintor i grafista francès, germà de Marcel Duchamp-Villon.
Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Fernand Léger
Pintura
Pintor francès.
Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat
Guy de Maupassant
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010167.jpg)
Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…
Louis Valtat
Pintura
Pintor francès.
S'inicià en la pintura, seguint les investigacions dels pintors impressionistes, i evolucionà vers un prefauvisme 1905, que féu escàndol, tot treballant amb una pinzellada ampla i segura sobre superfícies en què creà moviments circulars pintats amb colors vius i formes ben construïdes amb una temàtica figurativa amplíssima
Georges Sorel
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’…
Jean Pecquet
Anatomista francès.
Fou un dels primers a descriure els vasos quilífers de l’organisme humà, amb una correcta interpretació de la circulació limfàtica, a les seves obres De circulatione sanguinis et chyly motu 1651 i De thoracis lacteis 1651
Annie Ernaux
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977, La femme gelée 1981, La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984, Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019, Passion simple 1992, Journal du…
Michel Anguier
Escultura
Escultor francès, treballà durant deu anys a Roma amb Alessandro Algardi.
En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina