Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984…

Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva…

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de…

Influït per Eugeni d’Ors, el 1939 començà l’activitat pictòrica simultàniament amb cursos de filosofia i lletres Membre i pensionat de la Fundació Avon Humboldt, treballà a l’escola de Kronenburg 1944, prop de Werner Peiner i, freqüentà els tallers de Kölbe, Brecker i Thorak Després d’estades a Venècia, a Roma i a Ravenna 1947, desenvolupà una gran activitat en la tècnica del mosaic, primer a Terrassa i després a Madrid Té obres al monestir de Montserrat, a Terrassa, a Molins de Rei, a Madrid, al Valle de los Caídos —la vasta decoració de la cúpula— i en molts altres llocs de la…

Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua…

Publica diverses colleccions “Poesia dels Quaderns Crema” 1979, de poetes catalans contemporanis i traduccions, “Biblioteca Mínima” 1981 i “Mínima de Butxaca” 1979, de narrativa contemporània, la “Sèrie Gran” 1979, de literatura catalana antiga o moderna, “Assaig” 1984 i “Assaig Minor” 1987, “Biblioteca Filològica” 1984, “In Amicorum Numero” 1992, bàsicament de poesia i, “Àlbums” 1990, sobre figures del món cultural Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987 Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l' Obra Poètica de J V Foix i l' Obra Catalana d’Eugeni d’…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…