Resultats de la cerca

Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó

El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719

La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques

El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura Alt Palància i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga

Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons Ramon Dolç Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet 216, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància la marjal d’Albuixec pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet A Canet, tot i que…