Resultats de la cerca

Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia  1557 i  De octo orationis partium constructione libellus  —també coneguda com  Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català…

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre L’opció guanyadora 68,36% en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2% La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la…

Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica, amb tendència…

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de…