Resultats de la cerca
Es mostren 1300 resultats
Berenguer Roig
Cristianisme
Monjo cartoixà.
Professà a Escaladei, d’on fou tramès a la cartoixa de Valldemossa Mallorca Elegit prior d’aquesta casa 1434, renovà les edificacions església, capítol, sagristia, refetor, cuina i albergueria, i posà les columnes del claustre El 1446 obtingué que la seva cartoixa fos posada sota la protecció reial Desplegà una gran activitat a l’illa, primerament com a comissionat pel papa per a refondre en un de sol els seus diferents hospitals 1458 i sobretot en l’apaivagament de la llarga lluita entre ciutadans i forà Per això recorregué tota l’illa i féu diversos viatges a la península Ibèrica fins a…
Ramon Berenguer
Pintura
Cristianisme
Pintor i cartoixà.
Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori del monestir d’Escaladei, del qual fou també prior
Sant Miquel del Pla
Església
Església de la ciutat de Tarragona (Tarragonès), existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar .
El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada
Sant Onofre de Museros
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Museros (Horta del Nord), a l’W del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre
.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde
Marià Bordoi i Frau
Cristianisme
Teòleg.
Carmelità, fou prior del convent de Palma Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilullista Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”
Julián de Loba
Cristianisme
Cardenal de Benet XIII.
El 1416, essent prior de Daroca, servia ja el papa Luna, el qual el creà cardenal i bisbe i li assignà el títol de la diòcesi suburbicària d’Òstia 1422
priorat de Lledó
Lledó d’Empordà Façana de l’església de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Priorat
Canònica augustiniana ( Santa Maria de Lledó
) situada a la població de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089 per Adalbet i Alamburga, senyors de Navata.
El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa…
Castell de Cassovall (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El poble de Cassovall és situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, ara integrat a Montferrer El castell de Cassovall ja existia al segle XI doncs l’any 1080, quan es va consagrar l’església del cenobi de Santa Cecília d’Elins, és esmentat com una de les seves possessions, junt amb l’església de Sant Pere Els drets del monestir d’Elins foren heretats pel prior de Santa Maria de Castellbò Els vescomtes de Castellbò hi posseïren el mer i mixt imperi i la jurisdicció criminal fins al segle XVI Pere de Tragó esmenta que el poble de Cassovall, l’any 1519 posseïa tres focs la casa d’en Pere…
Sant Pere de Cassovall (Montferrer i Castellbò)
El poble de Cassovall, situat al vessant de Roca Redona, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El primer esment del lloc, i alhora de la seva església, és de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, on Sant Pere de Cassovall figura entre les donacions fetes a aquest cenobi El lloc de Cassovall, com a lloc de la vall de Santa Cecília o d’Elins, era possessió del vescomtat de Castellbò, i dins de la divisió d’aquest, era integrat al primer quarter La seva jurisdicció civil era del…
Santa Maria de Rialb
Art romànic
L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar que Santa Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina