Resultats de la cerca

Pren el nom de la plaça de la Independència Maidan Nezaležnostij de Kíev, on tingueren lloc les manifestacions més importants Les protestes començaren el 21 de novembre de 2013, poc després que el govern ucraïnès suspengués les negociacions amb la Unió Europea per a un Acord d’Associació Aquesta primera protesta fou secundada els dies següents a moltes de les principals ciutats ucraïneses, però el govern donà una resposta exclusivament policial de gran duresa Les setmanes posteriors l’agitació no feu sinó augmentar, i al principi de desembre s’arribaren a congregar prop d’un milió de…

Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…

Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…

Després de les nombroses protestes populars arran dels escàndols de corrupció que havien sacsejat el país, el 20 de gener de 2016 va prendre el càrrec de primer ministre l’europeista Pavel Filip L’havia precedit, durant menys de tres mesos, Gheorghe Brega, que havia estat nomenat pel Parlament a l’octubre del 2015 per a substituir Valeriu Streleţ, acusat d’haver desviat centenars de milions de dòlars en benefici propi Les ja clàssiques crisis institucionals a Moldàvia van viure, l’any 2016, un nou episodi més punyent, i, previsiblement, amb serioses conseqüències El 4 de març el Tribunal…

Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…

Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…

El 9 d’octubre de 2013 hi va haver eleccions presidencials a l’Azerbaidjan, i no va sorprendre ningú que el president, Ilham Alíev, guanyés amb el 84,5% dels vots, mentre que el seu principal oponent, C Hasanli, només assolís el 5,5% L’OSCE va condemnar el procés per insuficientment democràtic Bakú va mantenir la seva forta aliança amb Occident i va continuar essent una peça clau per a l’abastiment energètic a Europa per mitjà de l’oleoducte BTC i del gasoducte Nabucco Això es va reflectir també en la política pro turca i pro UE del president Alíev, que va mantenir el seu país actiu en la…

El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió Europea i els…

Amb els vots majoritaris del Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN i el rebuig de l’oposició, a principi d’any l’Assemblea Nacional va aprovar una reforma constitucional que implica importants canvis polítics Un dels més rellevants és la retirada de les restriccions als mandats presidencials, per la qual cosa, a partir d’ara, serà possible la reelecció indefinidament Un altre és l’atribució de la titularitat dels escons als partits polítics i no als representants escollits per la ciutadania d’aquesta manera, qualsevol càrrec electe que abandoni la disciplina de partit automàticament…