Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més…
Les eustigmatofícies
Les eustigmatofícies constitueixen un petit grup d’algues, antigament incloses a la classe anterior Es caracteritzen per la seva estructura capsal o coccoide, i els caràcters més originals que presenten corresponen a les seves zoòspores, normalment amb un sol flagel, algun cop heterocontes, de forma allargada La base del flagel es presenta típicament inflada i, a la vora, fora del plast, presenten una taca ocular peculiar, formada per gotes de carotens, a la qual fa referència el nom del grup que significa organismes amb taca ocular primitiva Com a substàncies de reserva acumulen un polímer…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…
làmina
Micologia
Plec radial que hi ha sota el barret dels bolets agaricals, recobert per l’himeni.
paper termomètric
Tecnologia
Química
Paper recobert d’una emulsió termosensible que canvia de color en funció de la temperatura.
Aplicat sobre un objecte, el canvi de color que adopta permet de determinar la temperatura del dit objecte
xuixo

Xuixos
Garrett Ziegler (CC BY-NC-ND 2.0)
Pastisseria
Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre.
Fou creat el 1918 pel pastisser gironí Emili Puig al seu establiment del Barri Vell, a partir de la recepta del dolç chou à la crème , similar a una lionesa, que li explicà un pastisser francès refugiat de la Primera Guerra Mundial
encenall
Pastisseria
Pastís en forma d’espiral fet amb ametlla, farina i sucre i recobert de xocolata.
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
hoquei sobre gel

Hoquei sobre gel, esquema i dimensions del terreny de joc i la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en pista de gel.
És practicat només per homes i per dos equips de sis jugadors El terreny de joc té unes dimensions de 56-61 m de llarg per 26-30 m d’ample, amb les cantonades arrodonides, i la durada del partit és de tres temps de 20 minuts de joc efectiu La bola, anomenada puck , és un disc de cautxú recobert per una làmina d’acer, de color negre, i que pesa entre 156 i 170 g el diàmetre és de 7,62 cm Com en l’hoquei sobre patins, hom pot jugar per darrere de la porteria Practicat pels indis hurons del Canadà, al segle XVII, el joc fou reglamentat el 1870 i esdevingué l’esport nacional canadenc…
martell

Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina