Resultats de la cerca

Situació Interior del mur nord i de la façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya ECSA - JA Adell Aquesta església, coneguda a la Baronia com l’església del mas de Ca n’Olivelles o el convent, sembla que havia tingut l’advocació de Santa Llúcia Es troba prop de l’abandonada casa de Salinoves i de les restes del castell de Salinoves, a l’extrem d’una cinglera, entre dos barrancs, molt lluny de Ca n’Olivelles, de la qual era dependència Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 Per a accedir al lloc cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Aquesta…

L’any 1986 foren inaugurades les installacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres teleesquís

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera

Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb

L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb Ha restat sota les aigües del pantà de Rialb des del 1999

És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de Llessui, els d’Altron, el de menys altitud 955 m, Sorre i Bernui, que formen el…

Guifré el Pelós donà el lloc en alou al monestir de Ripoll, i el 1079 Ermengol IV d’Urgell tornà a cedir el lloc, amb l’església de Santa Maria ja arruïnada, a Ripoll perquè hi establís un monestir Hi consta ja una comunitat el 1118, i en aquest temps hom creà una confraria de clergues i laics amb vista a l’erecció de la nova església, que fou consagrada el 1207 Fou molt afavorit pels comtes d’Urgell, especialment Ermengol VIII Tenia un prior, quatre monjos i alguns beneficiats La decadència, iniciada al s XV, s’anà accentuant fins que el 1593 fou suprimit per Climent VIII les rendes foren…